És la ideologia i la cultura elaborada per la burgesia europea en la seva lluita amb l'absolutisme i la noblesa. També pot ser definida com la culminació del racionalisme renaixentista. Es tracta d'un fenomen iniciat a França, que es va estenent per tota Europa al llarg del segle XVII. La Il·lustració és la postura crítica que adopta la burgesia enfront de l'ordre establert.
Les característiques de la Il·lustració són les següents:
Racionalisme
Recerca de la felicitat Creença en la bondat natural de l'home L'Optimisme
El Laïcisme
L'ideal de la Il·lustració va ser la naturalesa a través de la raó. En realitat no és més que l'esperit del Renaixement dut fins a les seves últimes conseqüències, en manifesta oposició amb el sobrenatural i el tradicional.. L'Il·lustrat arribava a l'amor al proïsme partint de la raó i no de la Revelació.
La raó també podia dur-li A Déu creador de l'ordre universal o bé en no creure en principi Suprem algun. Per això, la majoria dels il·lustrats eren deístas, encara que o senzillament ateus.
La Il·lustració va prendre el nom d'Enciclopèdia a França i en els països llatins, i el de Aufklärung en les nacions germàniques.
EL RACIONALISME Sens dubte, el vocable més utilitzat en el segle XVIII en literatura, filosofia i ciència, és el “de racional”.. Els intel·lectuals d'aquest segle van donar a la seva època en nom de “segle de les llums”, referint-se a les llums de la lògica, de la intel·ligència, que havia d'il·luminar-lo tot. Es dóna enorme importància a la raó: l'home pot comprendre'l tot a través de la seva intel·ligència; només és real el que pot ser entès per la raó. Allò que no sigui racional ha de ser rebutjat com fals i inútil. Aquest racionalisme va dur a la lluita contra les @superstición, per això en aquest segle acaba la denominada “caça i crema de bruixotes”. En el camp de la religió, la postura racionalista va fer que aparegués el deisme: la major part dels il·lustrats són deistas, que afirmen l'existència d'un Déu creador i just, però consideren que l'home no pot entrar en contacte amb la divinitat, i per tant no sap gens d'ella. D'acord amb això, els deistas rebutgen les religions revelades, però al mateix temps practiquen la tolerància religiosa, doncs si totes les religions valen el mateix, totes han de ser permeses.
RECERCA DE LA FELICITATEs considera que la Naturalesa ha creat a l'home perquè sigui feliç. Però d'acord amb la mentalitat burgesa, aquesta felicitat perquè sigui autèntica ha de basar-se en la propietat privada, la llibertat i la igualtat. Quan els il·lustrats citen la igualtat, no es refereixen a la igualtat econòmica, sinó a la política i legal: igualtat davant la llei.
CREENÇA EN LA BONDAT NATURAL DE L'HOMEEls filòsofs de l'època pensen que l'home és bo per naturalesa.
EL OPTIMISMO
El hombre del siglo XVIII piensa que la naturaleza es una especie de máquina perfecta que lo hace todo bien.; hay motivos, por tanto, para sentirse optimista. Por otro lado, se considera que la historia supone la evolución progresiva de la humanidad, es decir, que el hombre con el transcurso de los siglos se va perfeccionando continuamente; así llegará el momento en que se logrará construir la sociedad perfecta, una especie de paraíso en la tierra.
EL LAICISMO La Ilustración es la primera cultura laica de la historia de Europa; cultura al margen del cristianismo, y en algunos aspectos anticristiana.. Esto tiene su explicación en cierto rechazo por parte de la Iglesia, de la forma de vida burguesa. La burguesía constituye una clase que, desde su aparición, vive del comercio, del préstamo con interés y del lucro. Todavía en el siglo XVIII nos encontramos con teólogos que consideraban al préstamo con interés como usura; con moralistas que seguían hablando de ganancias ilícitas y, con sacerdotes que predicaban que era más fácil salvarse a un hombre dedicado al ocio, que no al comerciante.
Las virtudes cristianas son transformadas en virtudes laicas; los ilustrados nunca hablan de caridad (amor al prójimo por amor a Dios), sino que emplean la palabra filantropía (amor al hombre por el hombre mismo).El carácter no religioso de la Ilustración se nota también en las lecturas de la época: en el siglo XVII los libros que más se editaban eran las vidas de santos y las obras de piedad; en cambio en el siglo XVIII las obras más editadas son de filosofía, ciencias naturales y apenas libros religiosos.